«Tourists go home»?

Carmen Buades Marc Ferrà 11/05/2016

Aquest estiu tornarà a ser rècord en xifres de visitants i ocupació turística a les Illes. El sector és el principal motor econòmic però augmenten les veus crítiques per la precarietat laboral, les molèsties i la destrucció del territori que ocasiona

El passat dimarts 3 de maig, 22.000 persones procedents de vuit creuers inundaren els carrers del centre de Palma. Sembla una xifra molt elevada, però no deixa de ser la meitat de les gairebé 40.000 que ho feren el dissabte anterior i que suposen pràcticament el 10% de la població palmesana. Des de la Setmana Santa, les dades sobre visitants i les previsions per a la temporada alta han anat augmentant i batent rècords d’anys anteriors: el nombre de turistes que arriben a la ciutat, el percentatge d’ocupació de places hoteleres, la quantitat d’establiments que es queden oberts fins a l’estiu després de les vacances de Pasqua… Totes les xifres trenquen estadístiques i cada vegada té menys sentit parlar de temporada alta o baixa, després dels esforços de l’administració i de les companyies hoteleres per desestacionalitzar el turisme i acollir visitants durant el màxim de mesos possibles.

És habitual que la població de la ciutat, la de Mallorca i la de la resta d’illes es dupliqui o, fins i tot, tripliqui durant dies concrets dels mesos d’estiu. No obstant això, sembla que el 2016 serà (com ja ho va ser el 2015) un any sense precedents: segons les previsions de les associacions hoteleres, els hotels urbans de Ciutat (que sumen unes 20.000 places) arribaran a una ocupació del 85 o del 90%. Les dades per la zona de la Platja de Palma, on els llits disponibles poden albergar 45.000 persones, són similars i, de fet, s’espera que entre aquest estiu i l’any que ve es creïn 3.700 noves places hoteleres. Tot això sense tenir en compte el lloguer vacacional, que és un servei també en auge.

A més de l’aproximadament milió de visitants que arribaran a Palma en creuer durant l’any, Aena estima que, només durant l’estiu, més de 26 milions de persones volaran cap a o des de Mallorca. En total, els moviments aeris a l’aeroport de Son Sant Joan augmentaran al voltant d’un 15% respecte de l’any passat i es cobriran viatges a 157 destinacions diferents (136 d’elles internacionals). Davant aquestes previsions, les autoritats, les companyies hoteleres i les empreses d’oferta complementària han qualificat Palma com una ciutat turística d’èxit i s’han felicitat pel que consideren com una victòria.

La realitat és, en canvi, diferent: a mesura que augmenta la població de la ciutat, se saturen les línies d’autobusos, es col·lapsen les carreteres i serveis i es generen problemes de convivència entre residents i visitants a causa del renou a les terrasses, del botellot o de l’incivisme que porta sovint lligat l’oci nocturn. De fet, la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller de Turisme, Biel Barceló, han reconegut a diverses fires turístiques que hi haurà problemes d’abastiment d’aigua i de sanejament aquest estiu a Mallorca. Es tracta, per tant, d’una situació difícil de resoldre, on el concepte de la gallina dels ous d’or s’enfronta al perill de morir d’èxit.

«Aturem la gentrificació», el model turístic a debat

«Tourists go home, refugees welcome», «El turisme destrueix la ciutat» o «Aturem la gentrificació», són algunes de les pintades que fa un mes han aparegut al centre històric de Palma. No són les úniques pintades que podem trobar a la ciutat, però aquestes dirigides directament als turistes han creat força polèmica. Els grafitis han estat «condemnats» per l’Ajuntament i la totalitat dels partits que hi tenen representació, la crítica ha arribat sobretot des del Partit Popular, que exigeix que el consistori les esborri urgentment. Tot i que la majoria de pintades han estat netejades per l’Ajuntament, encara en queden algunes que s’han realitzat sobre edificis històrics i el consistori no les pot netejar fins no tenir el vistiplau de la Comissió de Patrimoni. Més enllà de les condemnes de les formacions polítiques o d’algunes entitats, aquests missatges han aportat llenya a un debat que va més enfora, el de posar en dubte el model turístic que actualment hi ha a les Balears i Pitiüses.

Diversos col·lectius, molts d’ells des de fa anys, han posat sobre la taula aquest debat. Paraules com «insostenible», «racionalització» o «massificació», cada vegada són més presents entre els moviments socials i també fora d’ells. Alguns exemples són la Coordinadora Llibertària de Mallorca que fa dos estius seguits que edita una publicació anomenada «Tot Inclòs, danys i conseqüències del turisme a les nostres illes» amb reportatges i exemples dels resultats del model turístic, fent especial èmfasi en la situació sociolaboral de la gent que treballa al sector. Des de l’entitat ecologista GOB també han realitzat molta tasca per denunciar problemàtiques i conflictes que hi ha a les Illes, sobretot des de la perspectiva de defensa del territori.

Ara bé, el debat, que a hores d’ara, sembla que no va més enllà dels moviments socials, va rompent aquesta barrera amb timidesa. Una paraula com «gentrificació», poc coneguda fins fa poc, ha guanyat presència, sobretot en zones del centre de Palma. De fet, associacions veïnals com la del barri de Canamunt (al centre històric de la ciutat) comencen a obrir espais de participació on analitzar la problemàtica. Es tracta d’un fenomen que afecta de primera mà molta gent que viu en aquest barri, on la proliferació d’hotels de quatre i cinc estrelles i també bars i restaurants, han provocat un encariment del sòl i dels lloguers, que traduït a xifres, el darrer any ha estat de l’onze per cent. Palma també ha presenciat com moltes antigues botigues s’han convertit en restaurants de luxe o bé en tendes de grans multinacionals.

Malgrat els inconvenients que suposa per a la població autòctona l’arribada massiva de turistes, hi ha una idea que es repeteix cada vegada que s’obre el debat: «Si no fos pel turisme, no tendríem doblers». Es tracta, però, d’una falsa contradicció. Tot i que és cert que el sector turístic dóna feina a la majoria de la població de les Illes, les condicions laborals han anat empitjorant any rere any i, amb elles, els sous de les treballadores. Alhora, els beneficis de les grans famílies hoteleres han augmentat, convertint-se en les grans beneficiàries del turisme, fet que els ha permès invertir en construcció de nous hotels a zones com el Carib en lloc de millorar les instal·lacions locals. Així, la destrucció del territori va lligada al deteriorament de les infraestructures.

En un estiu marcat per l’aprovació d’un impost sobre el turisme sostenible, per un dispositiu policial que doblarà al del 2015 i per un major control del consum d’alcohol al carrer, el que queda clar és que s’esperen uns mesos convulsos on els interessos de les famílies hoteleres i touroperadors, els de les administracions públiques i els de la ciutadania, xocaran. La possibilitat de crear un nou model turístic o el risc de mantenir-ne un d’insostenible (fins ara inqüestionable, però cada cop més criticat) seran alguns dels elements que estaran sobre la taula. Mentrestant, enguany els hotelers i touroperadors es felicitaran per una temporada (encara més) rècord.